{"id":14,"date":"2016-11-11T12:11:31","date_gmt":"2016-11-11T12:11:31","guid":{"rendered":"https:\/\/memoriadearena.es\/?page_id=14"},"modified":"2025-12-09T06:22:43","modified_gmt":"2025-12-09T05:22:43","slug":"fonteta","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/memoriadearena.es\/ca\/fonteta\/","title":{"rendered":"1 &#8211; La Fonteta"},"content":{"rendered":"<p><strong>EL DESCOBRIMENT<\/strong><\/p>\n<p>Quan l&#8217;Enginyer forestal Francisco Mira i Botella va trobar una l\u00e0pida amb una inscripci\u00f3 \u00e0rab, no s&#8217;imaginava que aquell descobriment tindria una repercussi\u00f3 tan important gaireb\u00e9 un segle despr\u00e9s. L\u2019any 1897, durant els treballs de repoblaci\u00f3 forestal, va extraure la placa fundacional, encastada en unes pedres semisoterrades en els tossals d\u2019arena. Sense adonar-se\u2019n havia descobert la R\u00e0bita Califal Omeia de les Dunes de Guardamar. Posteriorment, aquest edifici es va convertir en un element clau per a l&#8217;estudi del domini isl\u00e0mic en la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. Gr\u00e0cies a aquesta troballa, es descobr\u00ed, m\u00e9s endavant, un altre jaciment \u00a0m\u00e9s antic: La Fonteta (s. VIII-VI aC), de gran valor per a l&#8217;estudi de la colonitzaci\u00f3 fen\u00edcia.<\/p>\n<p>L&#8217;any 1984, en el mateix lloc de la troballa de Mira, comen\u00e7aren les excavacions per a estudiar l\u2019edifici. Durant les campanyes posteriors, mentre cercaven m\u00e9s restes arqueol\u00f2giques al voltant de la r\u00e0bita, descobriren una muralla d\u2019entre 4 i 5 m de grossor en un bon estat de conservaci\u00f3. Despr\u00e9s d&#8217;alguns dubtes respecte a la seua dataci\u00f3, es va concloure que sota la r\u00e0bita i entre la sorra, es trobava una ciutat fen\u00edcia murada. Podia ser, fins i tot, la ciutat peninsular d&#8217;influ\u00e8ncia orientalitzant millor conservada de tota la Mediterr\u00e0nia occidental. \u00c9s a dir, en el mateix siti, \u00a0Francisco Mira i Botella va descobrir per casualitat l&#8217;\u00fanic ribat d&#8217;\u00e8poca Omeia, bastida amb els materials superficials d&#8217;una ciutat fen\u00edcia que afloraria entre les arenes.<\/p>\n<p><strong>EL TERRITORI EN EL SEGLE VIII aC <\/strong><\/p>\n<p>Ens seria impossible desxifrar la hist\u00f2ria que ens vol contar l\u2019arqueologia d\u2019aquesta lloc si, abans de tot, no coneixem com era el medi natural que envoltava aquestes pedres, fa gaireb\u00e9 3.000 anys. Quasi res del que veiem ara s&#8217;assembla a all\u00f2 que els fenicis van veure al segle VII aC. El primer element que no hi hauria \u00a0en l&#8217;antiguitat era tota l&#8217;arena que ens envolta i, per descomptat, els pins que es plantaren a la primeria del segle XX, sota la direcci\u00f3 de l\u2019enginyer de forest, Francisco Mira. Aix\u00ed, la l\u00ednia de costa estava molt m\u00e9s prop de les muralles de La Fonteta; tan sols separada de la mar per una franja costanera de 100 metres.<\/p>\n<p>En la fa\u00e7ana nord, ens trobar\u00edem amb un estuari que ocuparia la zona actual del riu Segura, i tota la zona interior de conreu. Per tant, el poblament en \u00e8poca antiga s&#8217;organitza al voltant d\u2019aquesta mar interior. Tant el Cabe\u00e7o Petit de l&#8217;Estany (m\u00e9s a l&#8217;interior), com el tur\u00f3 del Castell de Guardamar i La Fonteta se situen prop d\u2019aquesta l\u00e0mina d&#8217;aigua. Aix\u00ed doncs, La Fonteta repeteix el model de ciutat de l&#8217;empori comercial fenici de la costa mediterr\u00e0nia de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. \u00c9s a dir, a l&#8217;abric del port natural que conforma la gola d&#8217;un riu, les naus fen\u00edcies i els productes que transportaven, tenien en La Fonteta un lloc perfecte per al comer\u00e7 i de refugi de les tempestes.<\/p>\n<p><strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n<p><strong>QU\u00c8 VA PORTAR ALS FENICIS FINS A GUARDAMAR <\/strong><\/p>\n<p>Els fenicis s\u00f3n un poble originari de l&#8217;actual Israel, S\u00edria i L\u00edban. Durant diversos segles, van comen\u00e7ar un proc\u00e9s de fundaci\u00f3 de ciutats comercials que a poc a poc es van estendre per la Mediterr\u00e0nia occidental. Comencen a arribar a la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica en el segle IX aC, on troben el metall que servia per a sustentar aquesta estructura comercial. Un domini\u00a0 avan\u00e7at de les t\u00e8cniques de navegaci\u00f3, els va ajudar a eixamplar a poc a poc aquest proc\u00e9s de colonitzaci\u00f3 de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. Aix\u00ed, a Guardamar,\u00a0 s&#8217;instal\u00b7len primer al Cabe\u00e7o Petit de l&#8217;Estany, cap al segle IX aC; i despr\u00e9s de l&#8217;abandonament d\u2019aquest espai, s&#8217;apropen a la costa on basteixen La Fonteta, amb unes dimensions m\u00e9s grans per albergar una poblaci\u00f3 creixent.<\/p>\n<p>Des d\u2019aquesta nova ubicaci\u00f3, els fenicis van controlar el comer\u00e7 mar\u00edtim i van poder generar, fins i tot, \u00a0una nova ruta comercial interior riu amunt. A m\u00e9s a m\u00e9s, en l&#8217;interior de les muralles de La Fonteta s&#8217;assegurava un comer\u00e7 segur.<\/p>\n<p><strong>INTERPRETACI\u00d3 DE LES RESTES ARQUEOL\u00d2GIQUES <\/strong><\/p>\n<p>Despr\u00e9s d&#8217;anys de recerca, i despr\u00e9s del pas de dos equips de recerca (un el compost per P. Rouillard, E. Gailledrat i F. Sala i un altre dirigit per A. Gonz\u00e1lez Prats), s\u2019extrauen tot un seguit de conclusions de les excavacions de La Fonteta. La primera \u00e9s que tan sols s\u2019ha excavat una part petita d\u2019aquesta extraordin\u00e0ria ciutat. Alguns recercadors creuen que encara es troben soterrades sota les arenes gaireb\u00e9 8 hect\u00e0rees encara, malgrat que hi ha dubtes sobre les dimensions reals de La Fonteta.<\/p>\n<p>Una altra conclusi\u00f3 que s&#8217;extrau \u00e9s que ens trobem davant una de les ciutats fen\u00edcies descobertes, que pot oferir una major informaci\u00f3 del pas d\u2019aquest poble per la pen\u00ednsula. Aix\u00f2 \u00e9s degut a l\u2019extraordinari estat de conservaci\u00f3 amb una gran abundor de fragments d&#8217;objectes: cer\u00e0mica, metalls, ous d&#8217;estru\u00e7, objectes de la ind\u00fastria metal\u00b7l\u00fargica, esteles funer\u00e0ries, amulets i joieria.<\/p>\n<p>Per acabar, els recercadors conclouen que aquest assentament t\u00e9 tres fases. La fase m\u00e9s antiga comen\u00e7a a mitjan del segle VIII aC, i la componen un sistema d\u2019habitances amb murs de tova i sostres suportats per pals de fusta, la qual cosa ens parla de construccions de poca durada. La segona fase, datada cap al segle VII aC, es caracteritza per la construcci\u00f3 d&#8217;una potent muralla de 4-5 metres d&#8217;ampl\u00e0ria, per quasi 10 metres d&#8217;al\u00e7ada, amb bastions en sobre\u00efxent amb una trapa en &#8220;V&#8221;.<\/p>\n<p>Aix\u00ed, es demostra que va sorgir la necessitat de protegir l&#8217;empori comercial de la Fonteta dels seus enemics. Els sistemes constructius foren cada vegada m\u00e9s complexos. Es va construir amb pedres i fang, sense abandonar les construccions de tova amb reparacions constants despr\u00e9s dels terratr\u00e8mols, com es comprova als murs\u00a0 de la Fonteta. Les excavacions han tret a la llum una part de la muralla, de la qual es conserven llen\u00e7os de m\u00e9s de 4 metres d&#8217;al\u00e7ada; les estades annexes alhora que s\u2019hi entreveu el que ser\u00e0 una illa de cases i l\u2019urbanisme. De les estades excavades s\u2019ent\u00e9n que hi havia una ind\u00fastria metal\u00b7l\u00fargica i que el sistema constructiu fou millorat amb el pas del temps, amb millors revestiments i s\u00f2ls; sobretot aquesta \u00faltima fase constructiva, que acaba cap \u00a0al VI aC amb l&#8217;abandonament de La Fonteta.<\/p>\n<p>[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_gallery type=&#8221;image_grid&#8221; images=&#8221;231,230,192,191,166&#8243; img_size=&#8221;&#8221;][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>EL DESCOBRIMENT Quan l&#8217;Enginyer forestal Francisco Mira i Botella va trobar una l\u00e0pida amb una inscripci\u00f3 \u00e0rab, no s&#8217;imaginava que aquell descobriment tindria una repercussi\u00f3 tan important gaireb\u00e9 un segle [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-14","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/memoriadearena.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/14","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/memoriadearena.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/memoriadearena.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadearena.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadearena.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/memoriadearena.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/14\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":659,"href":"https:\/\/memoriadearena.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/14\/revisions\/659"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/memoriadearena.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}