{"id":18,"date":"2016-11-11T12:12:12","date_gmt":"2016-11-11T12:12:12","guid":{"rendered":"https:\/\/memoriadearena.es\/?page_id=18"},"modified":"2025-12-09T06:27:31","modified_gmt":"2025-12-09T05:27:31","slug":"rabita","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/memoriadearena.es\/ca\/rabita\/","title":{"rendered":"4 – Taula De La R\u00e0bita Califal"},"content":{"rendered":"

La R\u00e0bita Califal de les dunes<\/strong><\/p>\n

El jaciment de la R\u00e0bita Califal va ser descobert a la darreria del segle XIX, per l’Enginyer forestal Francisco Mira i Botella, el director dels treballs de repoblaci\u00f3 forestal de les dunes de Guardamar. En les labors de reforestaci\u00f3 descobriren unes estructures de pedra, que contenien una l\u00e0pida amb inscripcions escrites en \u00e0rab cl\u00e0ssic. No fou fins 1984, per\u00f2, quan es van exhumar les restes que es poden contemplar en l’actualitat. Poc despr\u00e9s de ser descoberta va ser declarada BIC, B\u00e9 d’Inter\u00e9s Cultural, dintre la categoria de Zona Arqueol\u00f2gica, per la Generalitat Valenciana. Es tracta d’un jaciment d’\u00e8poca andalusina, \u00fanic i excepcional en tot el m\u00f3n isl\u00e0mic occidental.<\/p>\n

El nom mateix d\u2019aquest conjunt arqueol\u00f2gic ens descriu sint\u00e8ticament la troballa. D\u2019una banda, la paraula \u201cr\u00e0bita\u201d \u00e9s un arabisme que ens arriba de l\u2019\u00e0rab \u201crib\u00e2t\u201d, el qual fa refer\u00e8ncia a construccions qu\u00e8, a m\u00e9s d’acollir a pelegrins i viatgers, difonia l’Islam. D’altra banda, la paraula \u201ccalifal\u201d fa refer\u00e8ncia al per\u00edode hist\u00f2ric en qu\u00e8 es va construir, \u00e9s a dir, cap al segle IX durant el Califat Omeia, per\u00edode de gran expansi\u00f3 de l’Islam per la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, amb capital a C\u00f2rdova.<\/p>\n

La l\u00e0pida fundacional <\/strong><\/p>\n

La troballa de Francisco Mira i Botella consist\u00ed en una l\u00e0pida d’arenosa roja, que commemorava la fundaci\u00f3 d’una mesquita l’any 944 dC, sota el mandat del califa Abd Ar-Harman III. La seua traducci\u00f3 diu aix\u00ed:<\/p>\n

“En el nom de D\u00e9u, el Clement, el Misericordi\u00f3s. No hi ha m\u00e9s D\u00e9u que Al\u00b7l\u00e0. Mahoma \u00e9s l’enviat de D\u00e9u. Aquesta mesquita s\u2019acab\u00e0 en el mes de la Moharra de l’any trenta-tres i tres cents. Va ordenar (re)construir-la Ahmad b Bulul\u00fa van Zar, el que confia en D\u00e9u i cerca la recompensa divina, per mitj\u00e0 de Muhammad van Abu Salam\u00e0. Obra de van Marian van al Banya”.<\/p><\/blockquote>\n

La l\u00e0pida original es troba en l’actualitat al Museu Arqueol\u00f2gic de M\u00farcia; aix\u00f2 no obstant, a hores d\u2019ara, hi ha una r\u00e8plica al lloc on es trobava l\u2019original.<\/p>\n

Funcionalitat <\/strong><\/p>\n

En el m\u00f3n musulm\u00e0, les r\u00e0bites tenen una complexa funcionalitat, usos diversos, sotmesos, per\u00f2, tots ells al m\u00e9s important: el retir espiritual en comunitat i la transmissi\u00f3 d’idees religioses de car\u00e0cter m\u00edstic. El sufisme impregna aquestes construccions en les que els morabits es dediquen, d\u2019una banda, a la vida contemplativa en una part de l’edifici; i mentrestant, en una altra part, s’acullen pelegrins i viatgers que es traslladen fins aqu\u00ed. Aix\u00ed doncs, poden compartir preg\u00e0ries i coneixements dels diversos corrents alcor\u00e0nics amb els morabits que hi habiten. A m\u00e9s a m\u00e9s, en la zona sacra la fam\u00edlia mecenes d’aquesta congregaci\u00f3 podria dur a terme el seu retir espiritual en un lloc apartat. Tots els habitants de la r\u00e0bita, per\u00f2, compartirien la preg\u00e0ria del divendres en comunitat, en la mesquita m\u00e9s gran d’aquest complex religi\u00f3s, al qual hi estarien convidats, endem\u00e9s, els ve\u00efns de les poblacions pr\u00f2ximes al ribat.<\/p>\n

Uns altres usos que es suposen formaven part de la r\u00e0bita eren el comercial i el control de la costa. L’empla\u00e7ament estrat\u00e8gic, en un lloc elevat pr\u00f2xim a la gola del riu Segura, possibilitava la creaci\u00f3 d’una escala en les rutes comercials mar\u00edtimes i interiors riu amunt. A m\u00e9s, les r\u00e0bites estarien a disposici\u00f3 de la Gihad isl\u00e0mica i s’usarien com a llocs de sentinella de les perilloses costes mediterr\u00e0nies. Aix\u00ed, es vigilava contra un possible atac enemic a la capital de la Cora de Tudmir (Oriola), perqu\u00e8 el Segura era una via navegable fins a la ciutat.<\/p>\n

Estructura externa <\/strong><\/p>\n

Les estructures d’aquest conjunt religi\u00f3s, visibles en l\u2019actualitat, es vinculen a la l\u00e0pida descoberta per l\u2019enginyer Francisco Mira, per\u00f2, al seu torn oculta les restes d’una altra fase m\u00e9s antiga i d’organitzaci\u00f3 espacial m\u00e9s ca\u00f2tica. La fase que tenim davant de nosaltres la componen 23 cel\u00b7les oratori adossades unes a altres, dues habitances complement\u00e0ries i una mesquita. Totes aquestes estances s’articulen al voltant de dos carrers i s’agrupen en tres \u00e0rees diferents: l\u2019\u00e0rea sacra, l\u2019\u00e0rea d’acollida de pelegrins i l’\u00e0rea del cenobi, on viuen els monjos que componen la congregaci\u00f3 estable de la r\u00e0bita. Aquest conjunt religi\u00f3s t\u00e9 dues entrades. La primera era exclusiva per als visitants, molt pr\u00f2xima a l’\u00fanica cel\u00b7la oratori que t\u00e9 la porta d’acc\u00e9s orientada cap a l’exterior, per la qual cosa podria ser la cel\u00b7la del sant\u00f3 de la congregaci\u00f3, on els fidels podien accedir lliurement sense interferir a la tranquil\u00b7la vida monacal que es desenvolupava a l’interior de la r\u00e0bita. L’altra porta mira cap a llevant, l’acc\u00e9s per aquesta porta es realitzaria mitjan\u00e7ant una estan\u00e7a anterior. Aix\u00f2 no obstant, una part del jaciment roman soterrat en les arenes a hores d\u2019ara. Aix\u00ed, es podran eixamplar els coneixements existents sobre aquest lloc en un futur.<\/p>\n

Estructura interna<\/strong><\/p>\n

Tant les cel\u00b7les oratori com la mesquita tenen una estructura semblant, encara que la funcionalitat i capacitat de les estades varien. Les cel\u00b7les oratori tenen una estructura rectangular de no m\u00e9s de 8 metres de longitud per 3 d’ampl\u00e0ria, amb una porta d’acc\u00e9s; i amb el seu respectiu mur de la quibla i el seu mihrab. La quibla aprofita per a orientar correctament l’oraci\u00f3 dels fidels, i el mihrab \u00e9s una petita capella voltada en ixent, el lloc des d’on l\u2019Imam dirigeix el ritu. A m\u00e9s de tenir una potent c\u00e0rrega espiritual per als musulmans, ha aprofitat, tradicionalment, per a ampliar la veu de l’oficiant. La mesquita tamb\u00e9 t\u00e9 estructura rectangular, tamb\u00e9 amb mur de quibla i mihrab, per\u00f2 amb unes dimensions molt superiors. La componen dos naus perpendiculars a la quibla, una petita estan\u00e7a annexa i 5 portes d’acc\u00e9s. Totes les estances tindrien petites finestres que il\u00b7luminarien l’espai de forma t\u00e8nue.<\/p>\n

Les cel\u00b7les oratori, malgrat que tinguen, a hores d\u2019ara, les seues parets de pedra vista, estaven enllu\u00efdes amb fang i emblanquinades. Cal exceptuar, no obstant aix\u00f2, les de major import\u00e0ncia que es troben encara enllu\u00efdes, per\u00f2 amb morter de cal\u00e7, molt m\u00e9s resistent. Sobre l\u2019enllu\u00eft de cal\u00e7 s’han conservat petits exemples de la decoraci\u00f3 pintada que tenien algunes cel\u00b7les; bandes amb motius vegetals o geom\u00e8trics, que recorrerien les estades delimitant el s\u00f2col inferior i emmarcarien el mihrab, atorgant-li un major protagonisme a aquest espai. Per tant, la decoraci\u00f3 d’aquestes estances seria molt senzilla, refor\u00e7ant aix\u00ed la idea de religiositat i misticisme.<\/p>\n

En l’\u00e0rea sacra les cel\u00b7les oratori s\u00f3n de millor qualitat i major grand\u00e0ria que la resta. Ac\u00ed residien els donants i guies espirituals d’aquest monestir, motiu pel qual tenen una millor qualitat constructiva. Per\u00f2 en aquesta \u00e0rea destaca una cel\u00b7la, per damunt de la altres, anomenada MIII. Aquesta cambra destaca per les seues dimensions, pel seu estat de conservaci\u00f3, pel disseny i pels materials de construcci\u00f3. Aix\u00f2 demostra la import\u00e0ncia de la persona o persones que l\u2019ocuparien. Aix\u00f2 es dedueix de tota la descripci\u00f3 i, sobretot, perqu\u00e8 t\u00e9 dos elements diferenciadors; el primer, en l’ixent exterior que genera el mihrab d’aquesta cel\u00b7la, \u00e9s el lloc on l’enginyer Mira va descobrir la l\u00e0pida fundacional; i, el segon, \u00e9s l’\u00fanica que t\u00e9 una segona porta, petita i de car\u00e0cter ritual.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

Els objectes trobats <\/strong><\/p>\n

El descobriment d\u2019aquesta r\u00e0bita va ser extraordinari, per la seua singularitat. \u00c9s el primer exemple d’aquest tipus de construccions religioses en la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. Ara, les excavacions dirigides per R. Azuar, descobreixen una multitud d’objectes dispersos per tot el jaciment. Una gran part dels objectes estaven complets i en un bon estat de conservaci\u00f3. Aquest fet es d\u00f3na en molt poques excavacions. En general, \u00a0l’arqueologia investiga nuclis de poblaci\u00f3 que han estat abandonats de manera organitzada i gradual. En tots aquests casos, els arque\u00f2legs descobreixen tan sols objectes oblidats inconscientment o ocults (casos prou estranys) o el rebuig\u00a0 de les persones que hi van viure i que no volgueren emportar-se.<\/p>\n

Per tant, tot aix\u00f2 demostra que el lloc s\u2019abandon\u00e0 de sobte, segurament per l’acci\u00f3 d’un terratr\u00e8mol a comen\u00e7ament del segle XI. Aquest fet es documenta arqueol\u00f2gicament en les excavacions de la r\u00e0bita i per les cr\u00f2niques d’Al-Uldri, el qual ens descriu l\u2019acci\u00f3 devastadora d’un terratr\u00e8mol despr\u00e9s de l’any 404 de l’H\u00e8gira (13 de juliol de 1013 a 2 de juliol de 1014). Aquest abandonament sobtat va permetre que es trobaren molts objectes sencers i alguns incl\u00fas situats al seu lloc d\u2019\u00fas de costum. Els objectes trobats pertanyen a vaixelles i estris cer\u00e0mics emprats per a l’\u00fas diari, \u00e9s a dir: cresols, gerres, marmites, orses, canons, fornells, plats d\u2019ataifors, etc. Fins i tot, \u00a0hi ha uns altres objectes de car\u00e0cter religi\u00f3s, com s\u00f3n les restes de rosaris fets de boletes d’argila o espines de peix.<\/p>\n

Les inscripcions <\/strong><\/p>\n

Dintre la r\u00e0bita de Guardamar es troba una multitud d’exemples de cal\u00b7ligrafia \u00e0rab antiga. La m\u00e9s important \u00e9s la de la l\u00e0pida fundacional, aix\u00ed com una altra l\u00e0pida m\u00e9s antiga i menys coneguda. Cal afegir que els musulmans piadosos que hi van residir, aix\u00ed com els pelegrins que la van visitar, deixaren el record del seu passatge mitjan\u00e7ant unes senzilles inscripcions fetes a la paret. La pres\u00e8ncia dels morabits s’assenyala en les inscripcions amb la f\u00f3rmula seg\u00fcent: “va entrar en aquesta r\u00e0bita”. El significat d’aquestes paraules t\u00e9 a veure amb el sentit d’haver complit el deure religi\u00f3s del ribat i el piad\u00f3s exercici de la defensa de l’Islam.<\/p>\n

[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_separator css=”.vc_custom_1765257935395{margin-top: 20px !important;}”][vc_gallery type=”image_grid” images=”176,175,174,173,172,171,170″ img_size=””][vc_separator css=”.vc_custom_1765257935395{margin-top: 20px !important;}”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n

\n