Des del segle IX aC, els fenicis van visitar les costes de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica a la recerca de mat\u00e8ries primeres, principalment metalls, que van obtenir gr\u00e0cies a l’intercanvi amb la poblaci\u00f3 local. Aquest poble comerciant, caracteritzat per dominar les t\u00e8cniques de navegaci\u00f3 i per ser transmissors culturals entre Orient i Occident, van establir un seguit d’enclavaments a la costa. Per aix\u00f2, triaren llocs elevats al costat de les goles dels rius i illots pr\u00f2xims a terra ferma. De vegades, al\u00e7aren fortificacions poderoses per protegir, emmagatzemar i redistribuir els beneficis de la seua activitat econ\u00f2mica.<\/p>\n
Al segle IX aC, es constaten els primers indicis de la pres\u00e8ncia fen\u00edcia a l’estuari del riu Segura. El lloc els degu\u00e9 semblar molt adient: era de f\u00e0cil localitzaci\u00f3 mar\u00edtima per un tur\u00f3 costaner, on s\u2019aixeca ara el castell de Guardamar, i on van fundar un santuari emp\u00f2ric. Als seus peus, s’obria un entorn natural privilegiat, molt f\u00e8rtil i amb aig\u00fces de poca fond\u00e0ria, cosa que permetia als fenicis fondejar les seues embarcacions. A ponent i a migjorn, hi havia diverses serres, riques en metalls on, endem\u00e9s, hi havia alguns poblats nadius, molt necessaris per a entaular aquestes relacions comercials naixents. I, molt m\u00e9s a prop, unes quantes llacunes on obtenir sal f\u00e0cilment, indispensable per a conservar els aliments que transportaven en les seues llargues travessies.<\/p>\n
Al sud de l’estuari, en un petit tur\u00f3, trobaren el lloc ideal per aixecar una d’aquestes factories primig\u00e8nies: el Cabe\u00e7o Petit de l’Estany. Els estudis m\u00e9s recents assenyalen la funcionalitat costanera i portu\u00e0ria d’aquest jaciment que, a hores d\u2019ara, se situa a 2 km de la l\u00ednia de mar pels sediments arrossegats pel riu Segura. L’enclavament apareix fortament fortificat des de la zona d’acc\u00e9s terrestre, pel sud, amb unes muralles altament dissuas\u00f2ries que subratllaven la pres\u00e8ncia d’una poblaci\u00f3 ex\u00f2gena.<\/p>\n
Damunt la superf\u00edcie rocosa, els fenicis dissenyaren un pla urb\u00e0 \u00e0gil i flexible, semblant al que havien establert en altres llocs, alguns de molt llunyans. La fortificaci\u00f3 era potent i funcional, amb capacitat per a albergar a una petita comunitat humana que pogu\u00e9s defensar-la sense problemes. A m\u00e9s, oferia l’espai necessari per emmagatzemar els productes del comer\u00e7.\u00a0Aquesta fortificaci\u00f3 respon a un model t\u00edpicament oriental, molt semblant a altres del L\u00edban i Israel, com ara Khirbet Qeiyafa o la b\u00edblica Hazor. S’adapta al terreny amb una cad\u00e8ncia constructiva i un sistema m\u00e8tric que era desconegut, aleshores, en terres d\u2019Ib\u00e8ria. Per a la seua construcci\u00f3, es van emprar les darreres t\u00e8cniques arquitect\u00f2niques: murs a plomada, torres buides amb bancs, terraplens, places, cases de planta quadrada i un sistema m\u00e8tric que partia d’una mesura org\u00e0nica, el colze (0,52 m), que els fenicis havien apr\u00e9s dels egipcis. La muralla presenta dos llen\u00e7os paral\u00b7lels, i entre ells, es constaten uns espais rectangulars anomenats “casamates” amb una porta, els quals permetien emmagatzemar \u00e0mfores, pots i tots els objectes i altres mat\u00e8ries primeres.\u00a0De la poderosa muralla de casamates i bastions tan sols es conserva una quarta part. Aix\u00ed i tot, ens indica que les relacions amb la poblaci\u00f3 local no foren sempre amistoses: dins de les casamates els arque\u00f2legs han detectat restes de blat candial i d\u2019ordi, \u00a0com altres llavors de males herbes, cosa que ens diu quins cereals es netejaven intramurs. D’aix\u00f2, podem inferir que la sensaci\u00f3 de perill devia ser constant. A mitjan segle VIII aC, un petit terratr\u00e8mol va malbaratar aquest projecte urb\u00e0 que comen\u00e7ava a cr\u00e9ixer i a absorbir cada vegada m\u00e9s poblaci\u00f3, en gran part aut\u00f2ctona al costat de les primeres generacions mestisses. La primera muralla de casamates es va esfondrar parcialment, envaint amb enderroc i pedres alguns dels carrers i no van tornar a aixecar-la igual.\u00a0Els habitants del vell enclavament fenici van construir contraforts i talussos, avui visibles, perqu\u00e8 van intentar seguir vivint-hi. No obstant aix\u00f2, molts decidiren que l\u2019hora era arribada de cercar un lloc m\u00e9s \u00f2ptim, m\u00e9s a prop de mar obert. El Cabe\u00e7o s\u2019havia fet petit i la sedimentaci\u00f3 del riu Segura feia cada vegada m\u00e9s dif\u00edcil l’atracada dels vaixells. Aquesta suma de factors degu\u00e9 suposar el trasllat de la poblaci\u00f3 a La Fonteta, on s\u2019al\u00e7\u00e0 una nova muralla, ja pensada per suportar l’elevada sismicitat de la regi\u00f3.\u00a0Les excavacions assenyalen com, durant el segle VII aC, un grup d’artesans encara habitava el poblat, dedicant-se a la producci\u00f3 d’objectes met\u00e0l\u00b7lics en els seus forns i forges. El lloc, encara que parcialment abandonat, encara conservava en peu la muralla, en forma de tal\u00fas, juntament amb un gran tirant per sostenir banda i banda, i sobre el qual s’havia habilitat una escala per penetrar en la ciutadella. En aquest moment, es va construir una gran casa de planta circular amb bancs de toves, on es van dur a terme activitats artesanals. L’enorme creixement de la ve\u00efna La Fonteta devia provocar l’abandonament definitiu i la ru\u00efna de l’altre empori fenici. Des d’aqu\u00ed, el pas del temps va enfonsar les cases alhora que s\u2019esborrava la mem\u00f2ria d’un espai de gran transcend\u00e8ncia per a la Hist\u00f2ria de la Mediterr\u00e0nia occidental.\u00a0Molt de temps despr\u00e9s, al segle I aC, una fam\u00edlia de pagesos romans va construir el seu petit habitatge sobre les ru\u00efnes del vell poblat fenici, segurament sense saber el que tenien al dessota. El Cabe\u00e7o Petit de l’Estany va quedar adormit, latent, en el subs\u00f2l, fins que una pedrera el destru\u00ed gaireb\u00e9 \u00edntegrament a les acaballes del segle XX. La tenacitat, per\u00f2, dels arque\u00f2legs i l’inter\u00e8s del poble de Guardamar han pogut recuperar de l’oblit, i forma part ara del patrimoni cultural divers de la localitat.\u00a0Per les recerques dutes a terme pel Museu Arqueol\u00f2gic de Guardamar i per la Universitat d’Alacant, el jaciment t\u00e9 un reconeixement internacional. Gr\u00e0cies a la seua protecci\u00f3, que \u00e9s tasca de tots, s’ha convertit en un recurs cient\u00edfic i cultural fonamental.<\/p>\n
[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_separator css=”.vc_custom_1765277662669{margin-top: 20px !important;}”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_gallery type=”image_grid” images=”196,195,194,193,214,213,216″ img_size=””][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_separator css=”.vc_custom_1765277668834{margin-top: 20px !important;}”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_raw_html]JTNDZGl2JTIwY2xhc3MlM0QlMjJza2V0Y2hmYWItZW1iZWQtd3JhcHBlciUyMiUzRSUyMCUzQ2lmcmFtZSUyMHRpdGxlJTNEJTIyQ2FiZXpvJTIwUGVxdWUlQzMlQjFvJTIwRXN0YSVDMyVCMW8lMjIlMjBmcmFtZWJvcmRlciUzRCUyMjAlMjIlMjBhbGxvd2Z1bGxzY3JlZW4lMjBtb3phbGxvd2Z1bGxzY3JlZW4lM0QlMjJ0cnVlJTIyJTIwd2Via2l0YWxsb3dmdWxsc2NyZWVuJTNEJTIydHJ1ZSUyMiUyMGFsbG93JTNEJTIyYXV0b3BsYXklM0IlMjBmdWxsc2NyZWVuJTNCJTIweHItc3BhdGlhbC10cmFja2luZyUyMiUyMHhyLXNwYXRpYWwtdHJhY2tpbmclMjBleGVjdXRpb24td2hpbGUtb3V0LW9mLXZpZXdwb3J0JTIwZXhlY3V0aW9uLXdoaWxlLW5vdC1yZW5kZXJlZCUyMHdlYi1zaGFyZSUyMHdpZHRoJTNEJTIyNjQwJTIyJTIwaGVpZ2h0JTNEJTIyNDgwJTIyJTIwc3JjJTNEJTIyaHR0cHMlM0ElMkYlMkZza2V0Y2hmYWIuY29tJTJGbW9kZWxzJTJGMTYwODQwNGU1ODY2NDNjM2ExYzIyNzhkYjg3ZTRjNTMlMkZlbWJlZCUyMiUzRSUyMCUzQyUyRmlmcmFtZSUzRSUyMCUzQ3AlMjBzdHlsZSUzRCUyMmZvbnQtc2l6ZSUzQSUyMDEzcHglM0IlMjBmb250LXdlaWdodCUzQSUyMG5vcm1hbCUzQiUyMG1hcmdpbiUzQSUyMDVweCUzQiUyMGNvbG9yJTNBJTIwJTIzNEE0QTRBJTNCJTIyJTNFJTIwJTNDYSUyMGhyZWYlM0QlMjJodHRwcyUzQSUyRiUyRnNrZXRjaGZhYi5jb20lMkYzZC1tb2RlbHMlMkZjYWJlem8tcGVxdWVuby1lc3Rhbm8tMTYwODQwNGU1ODY2NDNjM2ExYzIyNzhkYjg3ZTRjNTMlM0Z1dG1fbWVkaXVtJTNEZW1iZWQlMjZ1dG1fY2FtcGFpZ24lM0RzaGFyZS1wb3B1cCUyNnV0bV9jb250ZW50JTNEMTYwODQwNGU1ODY2NDNjM2ExYzIyNzhkYjg3ZTRjNTMlMjIlMjB0YXJnZXQlM0QlMjJfYmxhbmslMjIlMjByZWwlM0QlMjJub2ZvbGxvdyUyMiUyMHN0eWxlJTNEJTIyZm9udC13ZWlnaHQlM0ElMjBib2xkJTNCJTIwY29sb3IlM0ElMjAlMjMxQ0FBRDklM0IlMjIlM0UlMjBDYWJlem8lMjBQZXF1ZSVDMyVCMW8lMjBFc3RhJUMzJUIxbyUyMCUzQyUyRmElM0UlMjBieSUyMCUzQ2ElMjBocmVmJTNEJTIyaHR0cHMlM0ElMkYlMkZza2V0Y2hmYWIuY29tJTJGbWVtb3JpYWRlYXJlbmElM0Z1dG1fbWVkaXVtJTNEZW1iZWQlMjZ1dG1fY2FtcGFpZ24lM0RzaGFyZS1wb3B1cCUyNnV0bV9jb250ZW50JTNEMTYwODQwNGU1ODY2NDNjM2ExYzIyNzhkYjg3ZTRjNTMlMjIlMjB0YXJnZXQlM0QlMjJfYmxhbmslMjIlMjByZWwlM0QlMjJub2ZvbGxvdyUyMiUyMHN0eWxlJTNEJTIyZm9udC13ZWlnaHQlM0ElMjBib2xkJTNCJTIwY29sb3IlM0ElMjAlMjMxQ0FBRDklM0IlMjIlM0UlMjBtZW1vcmlhZGVhcmVuYSUyMCUzQyUyRmElM0UlMjBvbiUyMCUzQ2ElMjBocmVmJTNEJTIyaHR0cHMlM0ElMkYlMkZza2V0Y2hmYWIuY29tJTNGdXRtX21lZGl1bSUzRGVtYmVkJTI2dXRtX2NhbXBhaWduJTNEc2hhcmUtcG9wdXAlMjZ1dG1fY29udGVudCUzRDE2MDg0MDRlNTg2NjQzYzNhMWMyMjc4ZGI4N2U0YzUzJTIyJTIwdGFyZ2V0JTNEJTIyX2JsYW5rJTIyJTIwcmVsJTNEJTIybm9mb2xsb3clMjIlMjBzdHlsZSUzRCUyMmZvbnQtd2VpZ2h0JTNBJTIwYm9sZCUzQiUyMGNvbG9yJTNBJTIwJTIzMUNBQUQ5JTNCJTIyJTNFU2tldGNoZmFiJTNDJTJGYSUzRSUzQyUyRnAlM0UlM0MlMkZkaXYlM0U=[\/vc_raw_html][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Des del segle IX aC, els fenicis van visitar les costes de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica a la recerca de mat\u00e8ries primeres, principalment metalls, que van obtenir gr\u00e0cies a l’intercanvi amb […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-34","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/memoriadearena.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/34","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/memoriadearena.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/memoriadearena.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadearena.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadearena.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=34"}],"version-history":[{"count":25,"href":"https:\/\/memoriadearena.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/34\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":687,"href":"https:\/\/memoriadearena.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/34\/revisions\/687"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/memoriadearena.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=34"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}