{"id":34,"date":"2016-11-11T12:32:39","date_gmt":"2016-11-11T12:32:39","guid":{"rendered":"https:\/\/memoriadearena.es\/?page_id=34"},"modified":"2025-12-11T07:00:12","modified_gmt":"2025-12-11T06:00:12","slug":"estano","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/memoriadearena.es\/ca\/estano\/","title":{"rendered":"2 &#8211; El Cabe\u00e7o Petit de l&#8217;Estany de Guardamar"},"content":{"rendered":"<p>Des del segle IX aC, els fenicis van visitar les costes de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica a la recerca de mat\u00e8ries primeres, principalment metalls, que van obtenir gr\u00e0cies a l&#8217;intercanvi amb la poblaci\u00f3 local. Aquest poble comerciant, caracteritzat per dominar les t\u00e8cniques de navegaci\u00f3 i per ser transmissors culturals entre Orient i Occident, van establir un seguit d&#8217;enclavaments a la costa. Per aix\u00f2, triaren llocs elevats al costat de les goles dels rius i illots pr\u00f2xims a terra ferma. De vegades, al\u00e7aren fortificacions poderoses per protegir, emmagatzemar i redistribuir els beneficis de la seua activitat econ\u00f2mica.<\/p>\n<p>Al segle IX aC, es constaten els primers indicis de la pres\u00e8ncia fen\u00edcia a l&#8217;estuari del riu Segura. El lloc els degu\u00e9 semblar molt adient: era de f\u00e0cil localitzaci\u00f3 mar\u00edtima per un tur\u00f3 costaner, on s\u2019aixeca ara el castell de Guardamar, i on van fundar un santuari emp\u00f2ric. Als seus peus, s&#8217;obria un entorn natural privilegiat, molt f\u00e8rtil i amb aig\u00fces de poca fond\u00e0ria, cosa que permetia als fenicis fondejar les seues embarcacions. A ponent i a migjorn, hi havia diverses serres, riques en metalls on, endem\u00e9s, hi havia alguns poblats nadius, molt necessaris per a entaular aquestes relacions comercials naixents. I, molt m\u00e9s a prop, unes quantes llacunes on obtenir sal f\u00e0cilment, indispensable per a conservar els aliments que transportaven en les seues llargues travessies.<\/p>\n<p>Al sud de l&#8217;estuari, en un petit tur\u00f3, trobaren el lloc ideal per aixecar una d&#8217;aquestes factories primig\u00e8nies: el Cabe\u00e7o Petit de l&#8217;Estany. Els estudis m\u00e9s recents assenyalen la funcionalitat costanera i portu\u00e0ria d&#8217;aquest jaciment que, a hores d\u2019ara, se situa a 2 km de la l\u00ednia de mar pels sediments arrossegats pel riu Segura. L&#8217;enclavament apareix fortament fortificat des de la zona d&#8217;acc\u00e9s terrestre, pel sud, amb unes muralles altament dissuas\u00f2ries que subratllaven la pres\u00e8ncia d&#8217;una poblaci\u00f3 ex\u00f2gena.<\/p>\n<p>Damunt la superf\u00edcie rocosa, els fenicis dissenyaren un pla urb\u00e0 \u00e0gil i flexible, semblant al que havien establert en altres llocs, alguns de molt llunyans. La fortificaci\u00f3 era potent i funcional, amb capacitat per a albergar a una petita comunitat humana que pogu\u00e9s defensar-la sense problemes. A m\u00e9s, oferia l&#8217;espai necessari per emmagatzemar els productes del comer\u00e7.\u00a0Aquesta fortificaci\u00f3 respon a un model t\u00edpicament oriental, molt semblant a altres del L\u00edban i Israel, com ara Khirbet Qeiyafa o la b\u00edblica Hazor. S&#8217;adapta al terreny amb una cad\u00e8ncia constructiva i un sistema m\u00e8tric que era desconegut, aleshores, en terres d\u2019Ib\u00e8ria. Per a la seua construcci\u00f3, es van emprar les darreres t\u00e8cniques arquitect\u00f2niques: murs a plomada, torres buides amb bancs, terraplens, places, cases de planta quadrada i un sistema m\u00e8tric que partia d&#8217;una mesura org\u00e0nica, el colze (0,52 m), que els fenicis havien apr\u00e9s dels egipcis. La muralla presenta dos llen\u00e7os paral\u00b7lels, i entre ells, es constaten uns espais rectangulars anomenats &#8220;casamates&#8221; amb una porta, els quals permetien emmagatzemar \u00e0mfores, pots i tots els objectes i altres mat\u00e8ries primeres.\u00a0De la poderosa muralla de casamates i bastions tan sols es conserva una quarta part. Aix\u00ed i tot, ens indica que les relacions amb la poblaci\u00f3 local no foren sempre amistoses: dins de les casamates els arque\u00f2legs han detectat restes de blat candial i d\u2019ordi, \u00a0com altres llavors de males herbes, cosa que ens diu quins cereals es netejaven intramurs. D&#8217;aix\u00f2, podem inferir que la sensaci\u00f3 de perill devia ser constant. A mitjan segle VIII aC, un petit terratr\u00e8mol va malbaratar aquest projecte urb\u00e0 que comen\u00e7ava a cr\u00e9ixer i a absorbir cada vegada m\u00e9s poblaci\u00f3, en gran part aut\u00f2ctona al costat de les primeres generacions mestisses. La primera muralla de casamates es va esfondrar parcialment, envaint amb enderroc i pedres alguns dels carrers i no van tornar a aixecar-la igual.\u00a0Els habitants del vell enclavament fenici van construir contraforts i talussos, avui visibles, perqu\u00e8 van intentar seguir vivint-hi. No obstant aix\u00f2, molts decidiren que l\u2019hora era arribada de cercar un lloc m\u00e9s \u00f2ptim, m\u00e9s a prop de mar obert. El Cabe\u00e7o s\u2019havia fet petit i la sedimentaci\u00f3 del riu Segura feia cada vegada m\u00e9s dif\u00edcil l&#8217;atracada dels vaixells. Aquesta suma de factors degu\u00e9 suposar el trasllat de la poblaci\u00f3 a La Fonteta, on s\u2019al\u00e7\u00e0 una nova muralla, ja pensada per suportar l&#8217;elevada sismicitat de la regi\u00f3.\u00a0Les excavacions assenyalen com, durant el segle VII aC, un grup d&#8217;artesans encara habitava el poblat, dedicant-se a la producci\u00f3 d&#8217;objectes met\u00e0l\u00b7lics en els seus forns i forges. El lloc, encara que parcialment abandonat, encara conservava en peu la muralla, en forma de tal\u00fas, juntament amb un gran tirant per sostenir banda i banda, i sobre el qual s&#8217;havia habilitat una escala per penetrar en la ciutadella. En aquest moment, es va construir una gran casa de planta circular amb bancs de toves, on es van dur a terme activitats artesanals. L&#8217;enorme creixement de la ve\u00efna La Fonteta devia provocar l&#8217;abandonament definitiu i la ru\u00efna de l&#8217;altre empori fenici. Des d&#8217;aqu\u00ed, el pas del temps va enfonsar les cases alhora que s\u2019esborrava la mem\u00f2ria d&#8217;un espai de gran transcend\u00e8ncia per a la Hist\u00f2ria de la Mediterr\u00e0nia occidental.\u00a0Molt de temps despr\u00e9s, al segle I aC, una fam\u00edlia de pagesos romans va construir el seu petit habitatge sobre les ru\u00efnes del vell poblat fenici, segurament sense saber el que tenien al dessota. El Cabe\u00e7o Petit de l&#8217;Estany va quedar adormit, latent, en el subs\u00f2l, fins que una pedrera el destru\u00ed gaireb\u00e9 \u00edntegrament a les acaballes del segle XX. La tenacitat, per\u00f2, dels arque\u00f2legs i l&#8217;inter\u00e8s del poble de Guardamar han pogut recuperar de l&#8217;oblit, i forma part ara del patrimoni cultural divers de la localitat.\u00a0Per les recerques dutes a terme pel Museu Arqueol\u00f2gic de Guardamar i per la Universitat d&#8217;Alacant, el jaciment t\u00e9 un reconeixement internacional. Gr\u00e0cies a la seua protecci\u00f3, que \u00e9s tasca de tots, s&#8217;ha convertit en un recurs cient\u00edfic i cultural fonamental.<\/p>\n<p>[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_separator css=&#8221;.vc_custom_1765277662669{margin-top: 20px !important;}&#8221;][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_gallery type=&#8221;image_grid&#8221; images=&#8221;196,195,194,193,214,213,216&#8243; img_size=&#8221;&#8221;][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_separator css=&#8221;.vc_custom_1765277668834{margin-top: 20px !important;}&#8221;][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_raw_html]JTNDZGl2JTIwY2xhc3MlM0QlMjJza2V0Y2hmYWItZW1iZWQtd3JhcHBlciUyMiUzRSUyMCUzQ2lmcmFtZSUyMHRpdGxlJTNEJTIyQ2FiZXpvJTIwUGVxdWUlQzMlQjFvJTIwRXN0YSVDMyVCMW8lMjIlMjBmcmFtZWJvcmRlciUzRCUyMjAlMjIlMjBhbGxvd2Z1bGxzY3JlZW4lMjBtb3phbGxvd2Z1bGxzY3JlZW4lM0QlMjJ0cnVlJTIyJTIwd2Via2l0YWxsb3dmdWxsc2NyZWVuJTNEJTIydHJ1ZSUyMiUyMGFsbG93JTNEJTIyYXV0b3BsYXklM0IlMjBmdWxsc2NyZWVuJTNCJTIweHItc3BhdGlhbC10cmFja2luZyUyMiUyMHhyLXNwYXRpYWwtdHJhY2tpbmclMjBleGVjdXRpb24td2hpbGUtb3V0LW9mLXZpZXdwb3J0JTIwZXhlY3V0aW9uLXdoaWxlLW5vdC1yZW5kZXJlZCUyMHdlYi1zaGFyZSUyMHdpZHRoJTNEJTIyNjQwJTIyJTIwaGVpZ2h0JTNEJTIyNDgwJTIyJTIwc3JjJTNEJTIyaHR0cHMlM0ElMkYlMkZza2V0Y2hmYWIuY29tJTJGbW9kZWxzJTJGMTYwODQwNGU1ODY2NDNjM2ExYzIyNzhkYjg3ZTRjNTMlMkZlbWJlZCUyMiUzRSUyMCUzQyUyRmlmcmFtZSUzRSUyMCUzQ3AlMjBzdHlsZSUzRCUyMmZvbnQtc2l6ZSUzQSUyMDEzcHglM0IlMjBmb250LXdlaWdodCUzQSUyMG5vcm1hbCUzQiUyMG1hcmdpbiUzQSUyMDVweCUzQiUyMGNvbG9yJTNBJTIwJTIzNEE0QTRBJTNCJTIyJTNFJTIwJTNDYSUyMGhyZWYlM0QlMjJodHRwcyUzQSUyRiUyRnNrZXRjaGZhYi5jb20lMkYzZC1tb2RlbHMlMkZjYWJlem8tcGVxdWVuby1lc3Rhbm8tMTYwODQwNGU1ODY2NDNjM2ExYzIyNzhkYjg3ZTRjNTMlM0Z1dG1fbWVkaXVtJTNEZW1iZWQlMjZ1dG1fY2FtcGFpZ24lM0RzaGFyZS1wb3B1cCUyNnV0bV9jb250ZW50JTNEMTYwODQwNGU1ODY2NDNjM2ExYzIyNzhkYjg3ZTRjNTMlMjIlMjB0YXJnZXQlM0QlMjJfYmxhbmslMjIlMjByZWwlM0QlMjJub2ZvbGxvdyUyMiUyMHN0eWxlJTNEJTIyZm9udC13ZWlnaHQlM0ElMjBib2xkJTNCJTIwY29sb3IlM0ElMjAlMjMxQ0FBRDklM0IlMjIlM0UlMjBDYWJlem8lMjBQZXF1ZSVDMyVCMW8lMjBFc3RhJUMzJUIxbyUyMCUzQyUyRmElM0UlMjBieSUyMCUzQ2ElMjBocmVmJTNEJTIyaHR0cHMlM0ElMkYlMkZza2V0Y2hmYWIuY29tJTJGbWVtb3JpYWRlYXJlbmElM0Z1dG1fbWVkaXVtJTNEZW1iZWQlMjZ1dG1fY2FtcGFpZ24lM0RzaGFyZS1wb3B1cCUyNnV0bV9jb250ZW50JTNEMTYwODQwNGU1ODY2NDNjM2ExYzIyNzhkYjg3ZTRjNTMlMjIlMjB0YXJnZXQlM0QlMjJfYmxhbmslMjIlMjByZWwlM0QlMjJub2ZvbGxvdyUyMiUyMHN0eWxlJTNEJTIyZm9udC13ZWlnaHQlM0ElMjBib2xkJTNCJTIwY29sb3IlM0ElMjAlMjMxQ0FBRDklM0IlMjIlM0UlMjBtZW1vcmlhZGVhcmVuYSUyMCUzQyUyRmElM0UlMjBvbiUyMCUzQ2ElMjBocmVmJTNEJTIyaHR0cHMlM0ElMkYlMkZza2V0Y2hmYWIuY29tJTNGdXRtX21lZGl1bSUzRGVtYmVkJTI2dXRtX2NhbXBhaWduJTNEc2hhcmUtcG9wdXAlMjZ1dG1fY29udGVudCUzRDE2MDg0MDRlNTg2NjQzYzNhMWMyMjc4ZGI4N2U0YzUzJTIyJTIwdGFyZ2V0JTNEJTIyX2JsYW5rJTIyJTIwcmVsJTNEJTIybm9mb2xsb3clMjIlMjBzdHlsZSUzRCUyMmZvbnQtd2VpZ2h0JTNBJTIwYm9sZCUzQiUyMGNvbG9yJTNBJTIwJTIzMUNBQUQ5JTNCJTIyJTNFU2tldGNoZmFiJTNDJTJGYSUzRSUzQyUyRnAlM0UlM0MlMkZkaXYlM0U=[\/vc_raw_html][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Des del segle IX aC, els fenicis van visitar les costes de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica a la recerca de mat\u00e8ries primeres, principalment metalls, que van obtenir gr\u00e0cies a l&#8217;intercanvi amb [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-34","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/memoriadearena.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/34","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/memoriadearena.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/memoriadearena.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadearena.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadearena.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=34"}],"version-history":[{"count":25,"href":"https:\/\/memoriadearena.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/34\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":687,"href":"https:\/\/memoriadearena.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/34\/revisions\/687"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/memoriadearena.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=34"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}