[vc_row][vc_column][vc_images_carousel images=”220,222,221″ img_size=”full” speed=”3000″ autoplay=”yes”][vc_separator border_width=”2″ css=”.vc_custom_1764401183745{margin-top: 20px !important;margin-bottom: 20px !important;}”][vc_column_text]<\/p>\n
Des de l’antiguitat, l’estuari del riu Segura fou un paratge adient per a l’explotaci\u00f3 de recursos naturals i el comer\u00e7, aix\u00ed com un enclavament privilegiat per a la navegaci\u00f3 i l’assentament de noves poblacions. Damunt l’horitz\u00f3 d’un paisatge, molt diferent al que veiem a hores d\u2019ara, sobreeixiria un tur\u00f3 elevat. Esdevingu\u00e9 \u00a0una refer\u00e8ncia visual de crucial import\u00e0ncia per a la navegaci\u00f3. Aix\u00f2 no obstant, el tur\u00f3 no era tan sols una refer\u00e8ncia litoral, sin\u00f3 que la seua cima permetia divisar el territori dels voltants a la perfecci\u00f3. S\u2019hi albirava total \u00a0la franja costanera des del Cap de Santa Pola i l’Illa de Tabarca, fins al Cap Cervera. Aix\u00ed mateix, l’elevaci\u00f3 topogr\u00e0fica permetia tenir un control visual, tant de l’estuari, que en temps passats formava la gola del riu, aix\u00ed com de les planes i marjals presents en el tram final del curs fluvial, envoltades per petites serres que es prolonguen fins a cimes de m\u00e9s gran entitat al nord d\u2019aquestes terres.<\/p>\n
De gran import\u00e0ncia per a la navegaci\u00f3 de diversos pobles en l’antiguitat, no \u00e9s res estrany que el tur\u00f3 estigu\u00e9s vinculat a pr\u00e0ctiques religioses. Probablement, en aquest espai, es va fundar un santuari emp\u00f2ric, un lloc on els navegants agrairien a les seues divinitats haver arribat fins aquest lloc sans i estalvis. Aix\u00ed mateix, continuarien cercant la protecci\u00f3 i la gr\u00e0cia divina a l’hora de continuar les seues conquestes mar\u00edtimes; \u00e9s a dir, un lloc de trobada i contacte entre homes i d\u00e9us. L’arqueologia ens parla d’una activitat prolongada en aquest sentit, des dels fenicis i el seu culte a Astarte; passant per peveters amb rostres femenins, que representen a una deessa d’adscripci\u00f3 ib\u00e8rica; fins a restes d’exvots assimilables al m\u00f3n rom\u00e0, incloent-hi una petita est\u00e0tua de bronze del d\u00e9u Mercuri. D’\u00e8poca isl\u00e0mica, en la cima meridional d\u2019aquest enclavament, es trobaren uns soterraments orientats al sud-est, destru\u00efts en part per la muralla cristina del segle XIV. Fan pensar en la figura d’eremites o santons musulmans, els quals gaudirien del seu retir espiritual en aquest lloc. \u00a0Aquestes troballes arqueol\u00f2giques ens assenyalen que el tur\u00f3, al llarg del temps, fou una mena de lloc m\u00edstic amb car\u00e0cter sacramental, un enclavament d’un potencial simb\u00f2lic i religi\u00f3s vora la mar.<\/p>\n
A la darreria del segle XIII, el tur\u00f3 esdevingu\u00e9 un espai crucial per a la creaci\u00f3 d’una vila nova \u00a0que ocupar\u00e0 la seua superf\u00edcie a inst\u00e0ncies del rei Alfons X el Savi, arran la conquista cristiana del Regne almohade de M\u00farcia. Amb el nom de Guardamar, la poblaci\u00f3 va quedar envoltada, previsiblement, per una palissada, sent la seua principal funci\u00f3 guardar les costes i la gola del riu Segura. A comen\u00e7ament del segle XIV, Guardamar passar\u00e0 a formar part de la Corona d’Arag\u00f3 sota la sobirania de Jaume II, que la va fer vila real, amb consell propi, m\u00e9s important per a la defensa mar\u00edtima de la capital de la Governaci\u00f3 d’Oriola dintre l\u2019antic Regne de Val\u00e8ncia. Degut a la temen\u00e7a creixent per les r\u00e0tzies<\/em> del regne nassarita de Granada, es refor\u00e7\u00e0 la fortificaci\u00f3 de la vila i es configur\u00e0 una muralla per a la defensa a llan\u00e7a i escut. Perfectament adaptada al terreny, la formaven cinc torrasses de ma\u00e7oneria sobre\u00efxents, de planta rectangular, amb un tal\u00fas en la part inferior i carreu encadenat als cantons. Aquestes torrasses estarien rematades amb un cos superior de t\u00e0pia, separades per uns 50 metres de dist\u00e0ncia i enlla\u00e7ades per un llen\u00e7 de muralla de t\u00e0pies, damunt un s\u00f2col inferior de ma\u00e7oneria. La muralla de llevant era la que tenia aquestes torrasses, la qual cosa ens indica que existia la por que el major risc per a la vila vingu\u00e9s per via mar\u00edtima, orientant les defenses cap al litoral.<\/p>\n Al darrer ter\u00e7 del segle XIV, amb motiu de la guerra dels Dos Peres, Guardamar perd la seua condici\u00f3 de vila real i es converteix en aldea dependent d’Oriola. Aix\u00f2 no obstant, malgrat la p\u00e8rdua de la seua autonomia municipal i despr\u00e9s de successius episodis de destrucci\u00f3 a la darreria de l’Edat Mitjana, la vila murada experimentar\u00e0, al llarg del segle XV, una revitalitzaci\u00f3 de les activitats comercials i econ\u00f2miques. Aix\u00f2 va atraure nous colons i crid\u00e0 l’atenci\u00f3 de pirates procedents del nord d’\u00c0frica, que fustigaven les costes del de l\u2019est peninsular a la cerca de bot\u00ed i captius per a comerciar en les llunyanes terres del sud. Durant la primera meitat del segle XVI, Guardamar comptar\u00e0 amb unes defenses obsoletes i p\u00e8ssimament reconstru\u00efdes, la qual cosa motivar\u00e0 l’actuaci\u00f3 i projecci\u00f3 de noves muralles que s’adapten a l’\u00fas de la p\u00f3lvora i als nous desafiaments que plantejaven els atacs dels pirates barbarescs. Per aix\u00f2, l’enginyer itali\u00e0 Gianni Baptista Antonelli \u00a0s\u2019encarreg\u00e0 de dur a terme el projecte de reforma de la muralla, considerant que devia produir-se una reculada d\u2019aquesta, configurant aix\u00ed un gran llen\u00e7 llis i sense torrasses. A m\u00e9s, en el nou disseny d’arquitectura renaixentista, es van projectar noves defenses consistents en una tenalla formada per dos petits baluards en el front nord-oest, damunt el riu Segura, i una plataforma artillada: el Baluard de la P\u00f3lvora.<\/p>\n Despr\u00e9s de diversos intents fallits, Guardamar recupera novament la seua condici\u00f3 de Vila Real l\u2019any 1692, durant el regnat de Carles II. Aix\u00f2 no obstant, la capacitat de superviv\u00e8ncia de la vila de Guardamar es posar\u00e0 novament a prova com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’un seguit de terratr\u00e8mols que, a la primeria del segle XIX, acabaran per destruir bona part de les estructures defensives i de la trama urbana. Aix\u00f2 supos\u00e0 \u00a0el final de la ciutadella murada i la poblaci\u00f3 es va veure for\u00e7ada a construir un poble de nova planta als peus de l’antiga vila. Ja al segle XX, gr\u00e0cies a l’inter\u00e9s mostrat pel poble de Guardamar per a rescatar part de l’esplendor passat de l’antiga vila medieval i moderna, es crea l’Escola Taller del Castell de Guardamar. Aquesta escola dugu\u00e9 a terme una s\u00e8rie de campanyes arqueol\u00f2giques, seguides per obres de consolidaci\u00f3 i restauraci\u00f3 arquitect\u00f2nica sobre alguns dels espais del jaciment. Aix\u00ed, un dels espais m\u00e9s emblem\u00e0tic, el Baluard de la P\u00f3lvora que va sobreviure al terratr\u00e8mol de 1829, es convert\u00ed en un espai muse\u00edstic.<\/p>\n [\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_separator css=”.vc_custom_1764401194256{margin-top: 20px !important;margin-bottom: 20px !important;}”][vc_gallery type=”image_grid” images=”223,222,221,220,163,162,161,160,159″ img_size=””][vc_separator css=”.vc_custom_1764401489481{margin-top: 20px !important;margin-bottom: 20px !important;}”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_raw_html]JTNDZGl2JTIwY2xhc3MlM0QlMjJza2V0Y2hmYWItZW1iZWQtd3JhcHBlciUyMiUzRSUyMCUzQ2lmcmFtZSUyMHRpdGxlJTNEJTIyQ2FzdGVsbCUyMGklMjBWaWxhJTIwTXVyYWRhJTIwZGUlMjBHdWFyZGFtYXIlMjIlMjBmcmFtZWJvcmRlciUzRCUyMjAlMjIlMjBhbGxvd2Z1bGxzY3JlZW4lMjBtb3phbGxvd2Z1bGxzY3JlZW4lM0QlMjJ0cnVlJTIyJTIwd2Via2l0YWxsb3dmdWxsc2NyZWVuJTNEJTIydHJ1ZSUyMiUyMGFsbG93JTNEJTIyYXV0b3BsYXklM0IlMjBmdWxsc2NyZWVuJTNCJTIweHItc3BhdGlhbC10cmFja2luZyUyMiUyMHhyLXNwYXRpYWwtdHJhY2tpbmclMjBleGVjdXRpb24td2hpbGUtb3V0LW9mLXZpZXdwb3J0JTIwZXhlY3V0aW9uLXdoaWxlLW5vdC1yZW5kZXJlZCUyMHdlYi1zaGFyZSUyMHdpZHRoJTNEJTIyNjQwJTIyJTIwaGVpZ2h0JTNEJTIyNDgwJTIyJTIwc3JjJTNEJTIyaHR0cHMlM0ElMkYlMkZza2V0Y2hmYWIuY29tJTJGbW9kZWxzJTJGNmY4M2IwYTI1ZDMyNGVhNTk3NGFlOWQwNzQ1OTkyMzAlMkZlbWJlZCUyMiUzRSUyMCUzQyUyRmlmcmFtZSUzRSUyMCUzQ3AlMjBzdHlsZSUzRCUyMmZvbnQtc2l6ZSUzQSUyMDEzcHglM0IlMjBmb250LXdlaWdodCUzQSUyMG5vcm1hbCUzQiUyMG1hcmdpbiUzQSUyMDVweCUzQiUyMGNvbG9yJTNBJTIwJTIzNEE0QTRBJTNCJTIyJTNFJTIwJTNDYSUyMGhyZWYlM0QlMjJodHRwcyUzQSUyRiUyRnNrZXRjaGZhYi5jb20lMkYzZC1tb2RlbHMlMkZjYXN0ZWxsLWktdmlsYS1tdXJhZGEtZGUtZ3VhcmRhbWFyLTZmODNiMGEyNWQzMjRlYTU5NzRhZTlkMDc0NTk5MjMwJTNGdXRtX21lZGl1bSUzRGVtYmVkJTI2dXRtX2NhbXBhaWduJTNEc2hhcmUtcG9wdXAlMjZ1dG1fY29udGVudCUzRDZmODNiMGEyNWQzMjRlYTU5NzRhZTlkMDc0NTk5MjMwJTIyJTIwdGFyZ2V0JTNEJTIyX2JsYW5rJTIyJTIwcmVsJTNEJTIybm9mb2xsb3clMjIlMjBzdHlsZSUzRCUyMmZvbnQtd2VpZ2h0JTNBJTIwYm9sZCUzQiUyMGNvbG9yJTNBJTIwJTIzMUNBQUQ5JTNCJTIyJTNFJTIwQ2FzdGVsbCUyMGklMjBWaWxhJTIwTXVyYWRhJTIwZGUlMjBHdWFyZGFtYXIlMjAlM0MlMkZhJTNFJTIwYnklMjAlM0NhJTIwaHJlZiUzRCUyMmh0dHBzJTNBJTJGJTJGc2tldGNoZmFiLmNvbSUyRm1lbW9yaWFkZWFyZW5hJTNGdXRtX21lZGl1bSUzRGVtYmVkJTI2dXRtX2NhbXBhaWduJTNEc2hhcmUtcG9wdXAlMjZ1dG1fY29udGVudCUzRDZmODNiMGEyNWQzMjRlYTU5NzRhZTlkMDc0NTk5MjMwJTIyJTIwdGFyZ2V0JTNEJTIyX2JsYW5rJTIyJTIwcmVsJTNEJTIybm9mb2xsb3clMjIlMjBzdHlsZSUzRCUyMmZvbnQtd2VpZ2h0JTNBJTIwYm9sZCUzQiUyMGNvbG9yJTNBJTIwJTIzMUNBQUQ5JTNCJTIyJTNFJTIwbWVtb3JpYWRlYXJlbmElMjAlM0MlMkZhJTNFJTIwb24lMjAlM0NhJTIwaHJlZiUzRCUyMmh0dHBzJTNBJTJGJTJGc2tldGNoZmFiLmNvbSUzRnV0bV9tZWRpdW0lM0RlbWJlZCUyNnV0bV9jYW1wYWlnbiUzRHNoYXJlLXBvcHVwJTI2dXRtX2NvbnRlbnQlM0Q2ZjgzYjBhMjVkMzI0ZWE1OTc0YWU5ZDA3NDU5OTIzMCUyMiUyMHRhcmdldCUzRCUyMl9ibGFuayUyMiUyMHJlbCUzRCUyMm5vZm9sbG93JTIyJTIwc3R5bGUlM0QlMjJmb250LXdlaWdodCUzQSUyMGJvbGQlM0IlMjBjb2xvciUzQSUyMCUyMzFDQUFEOSUzQiUyMiUzRVNrZXRjaGZhYiUzQyUyRmElM0UlM0MlMkZwJTNFJTNDJTJGZGl2JTNF[\/vc_raw_html][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" [vc_row][vc_column][vc_images_carousel images=”220,222,221″ img_size=”full” speed=”3000″ autoplay=”yes”][vc_separator border_width=”2″ css=”.vc_custom_1764401183745{margin-top: 20px !important;margin-bottom: 20px !important;}”][vc_column_text] Des de l’antiguitat, l’estuari del riu Segura fou un paratge adient per a l’explotaci\u00f3 de recursos naturals i el […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-50","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/memoriadearena.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/50","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/memoriadearena.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/memoriadearena.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadearena.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/memoriadearena.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=50"}],"version-history":[{"count":20,"href":"https:\/\/memoriadearena.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/50\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":638,"href":"https:\/\/memoriadearena.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/50\/revisions\/638"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/memoriadearena.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=50"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}