La repoblació forestal de les dunes ha sigut un dels esdeveniments més transcendentals de la història recent de Guardamar de la Segura. Cap a l’any 1896 va tenir lloc un fort desequilibri del sistema dunar que va fer que grans monticles o tossals d’arena avançaren terra endins, fins a cobrir una àmplia extensió al llarg de 16 quilòmetres. El projecte dut a terme per l’Enginyer de Forests, Francisco Mira i Botella, frenà l’avanç de tota aquesta massa d’arena que va arribar a arruïnar diverses hectàrees de cultiu i amenaçava amb sepultar el poble. Els treballs de fixació i repoblació de les dunes de Guardamar generaren una successió de treballs auxiliars, que donaren lloc a un seguit d’infraestructures fonamentals per tal de garantir amb èxit l’evolució i el desenvolupament del projecte. Dintre el conjunt d’infraestructures destaca el conegut com “El Viver Vell”. Aquest espai el componen:
El Viver Vell: Es va construir l’any 1901 i és l’únic que funciona en l’actualitat. La seua estructura originària, de planta rectangular, s’articula mitjançant un ampli camí central, flanquejat per jardineres amb fàbrica de rajola massissa, decorades amb panells ceràmics policroms. A les dues bandes del passadís s’estructuren les tanques, a manera de petites parcel·les rectangulars de diferents mides. Aquí és on es duen a terme les sembres per obtenir les plantacions necessàries per al repoblament dels tossals d’arena amb pins pinyoners, pins blancs, xiprers, garrofers i altres. El viver pateix una primera ampliació en 1910 i, posteriorment, dels anys 70 ençà, a fi de produir plantes no sols per a Guardamar, sinó per a altres zones de la província
Casa Forestal: Aquest edifici, concebut en el seu origen com a magatzem de ferramentes, es convertí amb el temps en la residència de la guàrdia forestal per a la vigilància de la pinada. Una altra construcció singular emprada per al servei del viver, és coneguda com a: “Caseta de Ferramentes del Viver”.
Aljub: En l’interior del Viver Vell, la construcció de pous en el subsòl per a alimentar les espècies arbòries i arbustives ha sigut una de les solucions tradicionals més eficaces. No obstant això, per a la captació i emmagatzemament d’aigua per al consum humà, es construí, als anys 1950, l’aljub del viver, de volta de canó, una de les mostres més significatives de la cultura de l’aigua. Consta d’una canonada de captació d’aigua situada en el sòl que permet que l’aigua arribe a l’interior de l’aljub, un accés superior tancat per una porta, per on s’extreia aigua. El sistema de captació es completa, en la part posterior, amb un sobreeixidor per a deixar eixir l’aigua sobrant.
Bust de l’Enginyer Mira: El monument en memòria a l’Enginyer Francisco Mira i Botella se situa en la placeta junt a l’aljub. El conjunt ho componen un bust idealitzat de Francisco Mira amb l’uniforme de gala del Cos d’Enginyers Forestals sobre un pedestal d’estil art decó, amb una inscripció en relleu del mateix estil. Aquest bust és obra d’Agustín Pantoja Mingot, escultor alacantí i artista de gran reputació, constructor de fogueres i falles. Aquest monument escultòric es va alçar per a donar les gràcies a Francisco Mira pels anys dedicats a la Repoblació Forestal de les Dunes de Guardamar, tal com ho il·lustra la inscripció commemorativa: “Guardamar, al seu fill adoptiu l’enginyer D. Francisco Mira i Botella. Autor d’aquesta repoblació. 1 de juliol de 1945”.